Gran Llac de l'Esclau

El Gran llac de l'Esclau (en anglès: Great Slave Lake, en francès: Grand lac des Esclaves, conegut tradicionalment com a Tıdeè en Tłı̨chǫ Yatıì (Dogrib), Tinde’e en Wıìlıìdeh Yatii/Tetsǫ́t’ıné Yatıé (Dogrib/Chipewyan), Tu Nedhé en Dëne Sųłıné Yatıé (Chipewyan), i Tucho en Dehcho Dene Zhatıé (Slavey),) és el segon llac més gran dels territoris del Nord-oest del Canadà (després del Gran llac dels Ossos). És el llac més profund de l'Amèrica del Nord, amb 41 m de fondària mitjana i 614 m de fondària màxima. Ocupa una superfície de 27.200 km². El seu volum és de 1.580 km³. Entre les ciutats dels voltants hi ha: Yellowknife, Fort Providence, Hay River i Fort Resolution. A la banda est, només es troba la comunitat de Lutselk'e, un poblet de 350 habitants, la majoria de l'ètnia chipewyan. El llac comparteix el seu nom amb els pobles de les Primeres Nacions de la família Dene anomenats Slavey pels seus enemics els Cree. Les ciutats situades al llac inclouen (en el sentit de les agulles del rellotge des de l'est) Łutselk'e, Fort Resolution, Hay River, Hay River Reserve, Behchokǫ̀, Yellowknife, Ndilǫ i Dettah. L'única comunitat de l'East Arm és Łutselk'e, un llogaret d'unes 350 persones, en gran part pobles indígenes Chipewyan de la Nació Dene, i el campament d'hivern abandonat i la Companyia de la Badia de Hudson després de Fort Reliance. Al llarg de la riba sud, a l'est del riu Hay hi ha la mina abandonada de Pine Point i la ciutat de Pine Point. El caçador de pells Samuel Hearne explorà la zona el 1771. En la dècada de 1930, s'hi descobrí or pels voltants i es fundà Yellowknife, la capital dels territoris del Nord-oest.